USUARIS REGISTRATS
USUARIS REGISTRATS

NOTÍCIES

NOTÍCIES I NOVETATS

Dimecres, 13 d'octubre de 2021
Noticias generales

Entrevista Ana María Orellana

Palma, 13 d'octubre de 2021

"La situació actual de la dona en el mercat laboral requereix una actuació immediata"
Ana María Orellana, magistrada Especialista de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Doctora en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, va participar en les Jornades Laboralistes organitzades pel Col·legi de Graduats Socials. El seu col·loqui va estar basat en "La conciliació de la vida familiar i laboral en el nostre ordenament jurídic. Anàlisi de la transposició de la Directiva Comunitària 2019/1158".

En aquesta entrevista, Ana María ens explica diferents temes relacionats amb la conciliació laboral a Espanya i algunes reflexions sobre el Dret Comunitari.

Quin creu que és la situació de la conciliació a Espanya? Què s'ha de millorar o canviar?

• La situació actual de la dona en el mercat laboral requereix una actuació immediata i de l'adopció de mesures eficaces per a pal·liar la greu desigualtat, no sols a Espanya sinó en tots els països de la Unió Europea. En aquest sentit, la Resolució del Parlament Europeu, de 10 de febrer de 2021, sobre la reducció de les desigualtats, amb especial atenció a la pobresa dels treballadors posa de manifest en el seu apartat I, que a la Unió Europea dels 27 Estats membres, les dones guanyen de mitjana un 15% menys que els homes -del qual un 9,38% si està justificat per diferents causes - i, que després de dècades d'existència de bretxa salarial entre homes i dones, es produeix una bretxa de gènere en les pensions del 37%. No podem oblidar que les dones ens hem convertit en les principals cuidadores de les famílies, amb una clara desproporció en relació amb el paper de l'home, en l'acompliment d'aquestes tasques, que suposen l'abandó i, en el millor dels casos, una considerable disminució de la intervenció de la dona en el mercat laboral, amb la consegüent bretxa salarial i, en l'import de les pensions. En aquesta línia, la Decisió (UE) 2020/1512 del Consell de 13 d'octubre de 2020 relativa a les orientacions per a les polítiques d'ocupació dels Estats membres, inclou en l'orientació vuitena -dedicada a promoure la igualtat d'oportunitats per a tots, fomentar la integració social i combatre la pobresa-, la necessitat que els Estats membres vetllin perquè es garanteixi la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en l'adquisició del dret a pensions, sobretot, en un context de creixent longevitat i canvi demogràfic. En aquest context, adquireix una especial rellevància la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell. I, per aquesta raó, en l'apartat 53 de la Resolució del Parlament Europeu, de 10 de febrer de 2021, sobre la reducció de les desigualtats, amb especial atenció a la pobresa dels treballadors s'insta els Estats membres que transposin i apliquin ràpidament la Directiva relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional. Tingui's en compte que, de conformitat amb l'article 20 de la citada Directiva, els Estats membres han de transposar-la als seus ordenaments interns, abans del 2 d'agost de 2022.

I, en relació amb la segona pregunta que em planteja, relativa a què s'ha de millorar o canviar, consider que ha d'utilitzar-se la transposició d'aquesta Directiva per a abordar una reforma de gran importància que permeti l'autèntica conciliació de la vida familiar i laboral. Això exigeix, fonamentalment, una profunda reflexió sobre les modalitats de gaudi flexibles dels permisos de conciliació. En aquesta línia, l'Avantprojecte de Llei de Diversitat Familiar i Suport a les Famílies -que es troba actualment en tramitació parlamentària, havent finalitzat el període de consulta pública el 9 de juliol del present any 2021-, amplia a sis mesos el permís per naixement i cura del menor, per a cada progenitor, que a més serà intransferible en tota la seva extensió, la qual cosa suposa una millora dels mínims implantats en la Directiva de Conciliació. Ara bé, a pesar que, en el nostre ordenament, ja es preveu la modalitat de gaudir flexible, crec que caldria avançar en la implantació d'un nou model, similar al que pretén establir Finlàndia, segons el Projecte de Llei de transposició de la Directiva 2019/1158, basat en l'assignació d'una bossa de dies de permís al progenitor, de la qual podrà disposar fins que el menor compleixi l'edat de dos anys, conforme a les seves necessitats familiars de conciliació. En qualsevol cas, queda molt per fer i la conciliació és un problema de tots.

La pandèmia canviarà el model de relacions laborals?

• La incidència de la pandèmia internacional en el mercat laboral espanyol ha estat notable. La greu situació de crisi sanitària generada per la propagació del coronavirus, del cep SARS-CoV-2, ha generat una nombrosa normativa, que integra la denominada normativa laboral COVID i, que ha suscitat molts problemes en l'exercici professional dels quals ens dediquem a l'ordre jurisdiccional social. Tots som conscients de l'ingent esforç realitzat pels professionals del Dret del Treball, que han hagut de dur a terme una important labor d'estudi, formació i actualització contínua. I, en aquest sentit, felicit el col·lectiu de Graduats Socials per la seva extraordinària labor i el seu magnífic treball en la tramitació dels ERTOS COVID, de les sol·licituds col·lectives de prestacions per desocupació, en la tasca d'assessorament a empreses i treballadors que es trobaven en una situació límit, des del punt de vista personal i laboral i, sobretot, per la capacitat d'adaptació a l'evolució de la pandèmia fins a arribar a la situació actual de desescalada i, represa de l'activitat econòmica. Malgrat la naturalesa conjuntural de la pandèmia, consider que les conseqüències en el nostre mercat de treball, s'estendran encara durant un llarg període de temps i, les seqüeles seran de gravetat, però no definitives. Encara hi ha molts treballadors afectats per ERTOS COVID i, continua vigent la relativa prohibició d'acomiadar. No obstant l'anterior, seria desitjable que aprofundíssim sobre determinades mesures de millora del nostre mercat laboral, ja que, davant qualsevol crisi, sanitària o econòmica, la taxa de desocupació a Espanya aconsegueix les més altes cotes de tots els països de la Unió Europea. Tenim seriosos problemes amb l'alta taxa de temporalitat, amb la bretxa salarial i de pensions de les dones, amb l'elevat índex de desocupació juvenil i, amb l'escassa taxa de natalitat, entre altres qüestions. I, hem de buscar solucions.

El teletreball no fa més vulnerables als treballadors?

• El teletreball és una important eina d'organització del treball, com s'ha evidenciat arran de la pandèmia. Les mesures adoptades en tots els Estats membres per a fer front a la Covid-19, van suposar que gairebé quatre de cada deu treballadors, s'acollissin al teletreball des del domicili, a la Unió Europea. Les mesures de contenció empresarial adoptades per a evitar la propagació del virus, contingudes en l'article 10.1 del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es va declarar l'estat d'alarma, el confinament, fins i tot dels treballadors, amb l'establiment del permís retribuït recuperable del Reial decret llei 10/2020, des del 29 de març al 9 d'abril, la desescalada i la necessitat del manteniment de la distància social, van suposar un notable increment del treball a distància, principalment, en la modalitat del teletreball a Espanya, aconseguint el 34% de les persones ocupades, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística de l'any 2020. El treball a distància, que va començar sent una mesura excepcional per a la situació d'emergència sanitària, va adquirir amb la normativa del treball a distància del Reial decret llei 28/2020 i, posterior Llei 10/2021, caràcter estructural, la qual cosa consider que va constituir una mesura encertada també per a fer front als possibles rebrots i, a la necessitat d'adoptar novament mesures restrictives, en determinats territoris més afectats per la Covid-19. L'objectiu perseguit per la regulació del treball a distància en el Reial decret llei 8/2020, era garantir que l'activitat empresarial i les relacions de treball es reprendran amb normalitat després de la situació d'excepcionalitat sanitària. No obstant això, la realitat va superar a la norma i, es va posar de manifest que el treball a distància requeria ser regulat de manera específica, perquè va passar a ser una modalitat de prestació de serveis, sobretot el teletreball, molt utilitzada. Jo consider que el teletreball no té per què fer més vulnerables als treballadors, ja que la normativa els garanteix els mateixos drets que als treballadors que fan el seu treball de manera presencial. Ara bé, caldrà vetllar pel compliment d'aquesta.

Està suplint l'activitat jurisdiccional social els buits que la legislació no contempla?

• Indubtablement, com sol ocórrer, la doctrina judicial va per davant de la norma i aquesta, en no poques ocasions, soluciona problemes integrant la mateixa en la llei.

Quina influència té el Dret comunitari en la jurisdicció social?

• La influència és decisiva, de manera tal que la majoria de les normes laborals són el fruit de la transposició de les Directives Comunitàries a l'ordenament intern, la qual cosa garanteix l'aproximació de les legislacions dels Estats membres en matèries tan rellevants com són totes les que afecten el Dret del Treball i de la Seguretat Social.

Hi ha una denúncia per la lentitud de la justícia social que en aquest moment suposa assenyalaments a dos anys vista en alguns jutjats, tant a Balears com en altres comunitats, Què es pot fer?

• La jurisdicció social sempre s'ha caracteritzat per la seva celeritat. Tenim un procediment laboral àgil i eficaç, però la ràtio o el nombre de magistrats per cada 100.000 habitants està molt per sota de la mitjana de la Unió Europea. Per aquesta raó, valor positivament les dues mesures fonamentals que s'han adoptat, a saber, l'increment de la planta judicial i, l'establiment de reforços en els òrgans judicials, però són insuficients i, hauran d'estendre's a altres territoris.

Està satisfeta d'haver dedicat la seva vida al Dret?

• Em sent molt afortunada d'haver dedicat la meva vida al Dret i, més concretament, a la Carrera Judicial. Si tornés a néixer mil vegades, mil vegades tornaria a ser magistrada i, de l'ordre jurisdiccional social. Sóc una enamorada de la meva professió i l'entenc com un servei públic en favor del justiciable i de la societat en general. He dedicat els últims trenta-tres anys de la meva vida a posar sentències i, en tot moment, he pretès complir amb el que, per a Ulpiano, van ser els tres pilars de la Justícia: suum quique tribuere, senar laedere i honeste vivere, a saber, donar a cadascun el seu, no danyar a ningú i, viure honestament.

AGENDA