Dimecres, 29 de setembre de 2021
Noticias generales
ENTREVISTA: Miguel Arenas, advocat laboralista a Col·lectiu Ronda
Palma, 29 de septiembre de 2021
"Crec que el sacrifici dels Graduats Socials, ha estat poc valorat"
• Explica'ns breument en què consistirà la ponència en les Jornades Laboralistes.
• Port ja diversos anys en què, a més d'especialitzar-me en matèria de seguretat social, també, juntament amb altres membres del meu equip en Col.lectiu Ronda, hem aprofundit en la responsabilitat empresarial per falta de mesures de seguretat, indemnització civil addicional i millores voluntàries de seguretat social, derivades d'accident de treball i malaltia professional. La qüestió és que la normativa que regula aquests aspectes és molt escarida, però la doctrina del TS ha estat àmplia, i el que pretenc és compartir aquest coneixement.Els seus inicis "jurídics" van ser en l'àmbit penitenciari-penal.
• Què li ha marcat d'aquesta experiència? Què podria transmetre a la societat?
• Em va portar a conèixer una realitat molt dura, la de les persones privades de llibertat, i que moltes d'elles ja venien condicionades pels seus orígens. Em va ensenyar la necessitat que tenim els juristes, no sols d'estudiar normativa, sinó d'estar contínuament llegint jurisprudència -gairebé més important que el primer-. I que, a vegades, el que es reflecteix en una sentència pot ser la solució correcta des del punt de vista legal, però no sempre és "justa".
• Els graduats socials han estat els professionals imprescindibles en aquesta pandèmia, gestionant innombrables canvis de normatives, durant els ERTOS en la pandèmia, com a advocat, com podria valorar la intervenció d'aquests professionals en els aspectes laborals?
• Perquè ho faig valorant molt positivament l'enorme esforç realitzat. La "urgència legislativa" dels primers mesos de la pandèmia, no sols va comportar importants problemes d'interpretació de les noves normes, sinó que va traslladar als operadors jurídics, però molt especialment als qui es dedicaven a l'assessorament empresarial, unes obligacions excepcionals, especialment respecte a la gestió dels ERTOS i les prestacions excepcionals de desocupació i cessament d'activitat, mentre les entitats gestores romanien tancades i en silenci. Crec que el sacrifici dels Graduats Socials, ha estat poc valorat. Jo, personalment, us dono les gràcies.
• Què es necessita per a ser un bon advocat laboralista?
• Deia un doctor, que un bon metge ha de tenir ciència, consciència i coratge. I crec que és pot traslladar a nosaltres, a qualsevol operador jurídic, aquesta triple exigència, que al cap i a la fi és estudi, percepció de les conseqüències de la nostra actuació i esforç per a lluitar pel que considerem correcte.
• Vostè és especialista en Seguretat Social, Necessita Espanya una nova reforma laboral?
• A vegades em planteig si el que necessitem són lleis noves o si en realitat el que precisem és un canvi de paradigma. Retornar al cap de 45 dies com a mòdul indemnitzatori o recuperar els salaris de tràmit suposarà frenar els acomiadaments? Perquè no ho tinc tan clar. Encara que sóc partidari d'aquesta contra-reforma, la realitat és que quan estaven vigents, s'acomiadava igualment. Potser, acabar per fi amb la desocupació estructural seria millor solució... però, com? Soc incapaç de contestar.
• La conciliació entre la vida familiar i la vida laboral suposa un problema per a moltes persones al nostre país, Com podria la reforma laboral ajudar a millorar aquesta situació?
• És molt difícil, però és inevitable que s'abordi d'una vegada la diferència en la normativa laboral entre les grans empreses i les PIMES. En les de gran grandària la conciliació és possible i necessària, i no obstant això, sol ser objecte de litigis. En les petites, són una font de problemes per a l'empresari, que no disposa dels mitjans organitzatius de les primeres, però la regulació és comuna a ambdues. Això cal canviar-ho, i les administracions públiques han d'ajudar econòmicament, a treballadors i petites empreses, per a fer efectiva la conciliació. Però, com comentava en l'anterior resposta, també aquí és necessari un canvi de paradigma. I és que en moltes ocasions fins i tot en la contractació inicial es "cerquen" candidats que no estiguin en circumstàncies que li porten a conciliar vida laboral i familiar -sense fills o en edats en què no sigui ja fàcil tenir fills.
• La bretxa salarial de gènere a Espanya és la sisena més alta de la Unió Europea, Quan començaran les dones a guanyar el mateix que els homes?
• És que no solucionarem mai aquest problema amb normativa, i torn a l'anterior, és necessari un canvi de paradigma. Però la nostra societat segueix enfrontada en qüestions de gènere, negant-se per molta gent la violència de gènere, per exemple. Quan entrem en l'àmbit laboral, perquè encara ens trobem amb negacions més contundents... Mentre homes i dones no siguem iguals en obligacions familiars, domèstiques i de qualsevol índole, la igualtat salarial "real" continuarà sent una quimera. Continua existint el "sostre de cristall" i "sòl enganxós" per a les dones, i és injust.
• A qui protegeix millor la legislació laboral espanyola, a les empreses o als treballadors?
• Continuu creient fermament en el caràcter tuïtiu que ha de tenir el dret laboral respecte als treballadors. I crec que cada vegada ho és menys. Però també tinc molt clar que el teixit productiu no són només les multinacionals i les grans empreses, que és per a qui s'ha legislat amb la clara intenció d'afavorir-les, ja abans, però especialment des de la reforma de 2012. Els nostres petits empresaris, i molt especialment aquells que són autònoms, no poden tenir, ni les obligacions de les grans empreses, ni se'ls ha d'aplicar les mateixes conseqüències respecte a la normativa laboral.
